Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ____5_>>3_
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : __5>>6______
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __3_>>6__
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: _____5>>3___
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 5__>>7___
DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 3_____
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __3___
TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: _____5>>3__
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __5____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: __4______
miércoles, 29 de octubre de 2008
jueves, 16 de octubre de 2008
SINTESI DEBAT
SÍNTESI DEBAT CTS
M’agradaria destacar dos aspectes del debat perquè considero que gràcies aquests el debat per a mi ha estat amè, motivador i una bona activitat d’aprenentatge.
· Un d’aquests aspectes és l’organització del debat, ja que crec que hem rebut una bona orientació per la participació i, també, aquesta ha permès que el debat no fos feixuc.
· L’altre aspecte pel qual el debat ha estat una bona experiència d’aprenentatge ha estat que aquest a permès contrastar opinions amb els companys, veure diferents visions envers les TIC i, a la vegada, també, clarificar conceptes a partir de les repliques i argumentacions dels companys, crec que aquí ha tingut molt a veure que hem utilitzat alhora d’argumentar premissa, un desenvolupament i una conclusió.
Finalment, respecte aquest punt destacar que els diferents fils del debat considero que han ajudat a la reflexió i al debat.
Una idea que us hagi sorprès, que us hagi copsat, que potser heu acceptat o adaptat a la nostra manera de veure el món educatiu.
Els docents hem de potenciar l’elaboració del coneixement podent utilitzar les diverses eines que ens ofereix la societat, l’entorn… No podem ser docents reacis al canvi sinó que hem de superar els nous reptes.
Trobo interessant aquesta idea perquè es mostra al docent no només com un agent de transmissió, sinó que fa més complexa el procés d’ensenyament – aprenentatge i, a la vegada, també aquesta idea aposta per la reflexió per superar els nous reptes.
Valoració de la vostra pròpia participació en el debat en funció als criteris d’avaluació.
Considero que durant el debat m’he cenyit a les pautes establertes pel tutor, tant alhora de participar en el debat com en la preparació d’aquest llegint el material proposant i ampliant aquesta informació mitjançant diferents articles per poder fonamentar millor la meva opinió.
Crec que les meves intervencions en el debat en tot moment feien referència al fil redactant de manera clara i entenedora i intentat fer una bona síntesi de la meva reflexió.
En referència a les intervencions dels meus companys en tot moment he llegit i reflexionat envers cada comentari, ja que des del meu punt de vista els he considerat fonamentals per l’ampliació del meu coneixement i per replantejar-me les meves pròpies opinions.
Trieu un o dos companys que destacaríeu per la seva bona participació
Primer de tot voldria dir que per mi totes han estat una bona participació perquè totes m’han ajudat a la pròpia reflexió.
Un cop dit això voldria destacar el missatge de l’Anna Comas Bergua del dia 05/10/08, en el fil elaboració/transmissió de coneixement: “El coneixement no es pot transmetre només potser elaborat al cervell de cada persona mercès a la interacció amb el seu context.” El docent potencia l’elaboració del coneixement i té a les seves mans les eines per assolir que els alumnes desenvolupin el pensament propi, reestructurin les idees que tenien, es proposin reptes nous per superar allò que han après fins al moment. Es confon adquirir uns coneixements més elaborats i amb més autonomia amb el concepte de pèrdua d’autoritat, si es repensa la idea de coneixement, això no es pot deslligar del concepte d’escola, canvia un i canvia l’altre. El fet que els alumnes no incorporin el seu paper el terme de responsabilitat ni adoptin una actitud coherent respecte l’aprenentatge i les tasques que han de desenvolupar a l’escola, més altres factors de caire motivacional porta a situacions que durant molt temps semblaven impensables en les institucions educatives, com ara l’assetjament. Però en qualsevol cas, aquest tema mereix un tractament i solucions a part que no tenen a veure amb la transmissió de coneixements. Creure que donant informació, sense ser contrastada ni qüestionada i en conseqüència millorada assegura que l’alumne controlarà el seu comportament forma part de mantenir una forma d’ensenyar i aprendre, i en definitiva de mantenir l’escola tradicional per sobretot. L’autoritat no desapareix sinó que és necessari que es prenguin altres mesures i formes d’interactuar que donin importància al docent i a l’alumne, el feed-back actua com un valor pedagògic permanent i es centra en l’elaboració i construcció de pensaments. El docent ha d’ampliar les vies, deixant que la tecnologia faci les aportacions pertinents, pot utilitzar l’alumne com a mediador fent èmfasi del treball cooperatiu i buscant allò que fa moure l’aprenentatge. No són idees recents sinó de ja fa temps com descriu Tonucci en el seu llibre Ensenyar o aprendre que l’escola només pot canviar si investiga al mateix temps que educa i considerant que el mestre abandoni el seu paper de transmissor pel de mediador. D’altra banda elaborar pensaments va més enllà d’idees que aïllades no tenen sentit com ZDP, o coneixments previs, construir el pensament s’ha d’adoptar en cada activitat que es desenvolupa, en la metodologia diària i es sustenta per la creença en un marc teòric més complex del que sembla. Són diverses les idees que ajuden a entendre l’elaboració del coneixement: l’aprenentatge significatiu d’AUSUBEL, el processament de la informació i l’organització d’esquemes per part dels cognitivistes, el crear zones de desenvolupament proper i l’aprenentatge mitjançant la interactuació amb l’altre de Vigotsky, l’actitud activa del pensament de Piaget. Com a marc teòric inegrat per diferents corrents i teories a la vegada, l’hem d’entendre que actua de forma articulada i no per separat. L’escola manté unes estructures, un estil i un fons molt sovint tradicional, amb uns protagonistes docents reacis al canvi a buscar noves perspectives per superar nous reptes que es presenten amb l’alumnat. Pensar que el manteniment de la transmissió de coneixements assegura un ordre és no acceptar els canvis socials i per tant abstenir-se a la millora de l’escola.
Destaco aquest missatge perquè em va fer reflexionar sobre que significa transmetre informació i elaborar coneixement ja que com veieu ella defensa que el coneixement no es transmet sinó que nomé es pot elaborar, en canvi jo partia de la idea que el coneixement es pot transmetre fàcilment i del que ens hem d’assegurar és que l’alumne elabori el seu propi coneixement.
M’agradaria destacar dos aspectes del debat perquè considero que gràcies aquests el debat per a mi ha estat amè, motivador i una bona activitat d’aprenentatge.
· Un d’aquests aspectes és l’organització del debat, ja que crec que hem rebut una bona orientació per la participació i, també, aquesta ha permès que el debat no fos feixuc.
· L’altre aspecte pel qual el debat ha estat una bona experiència d’aprenentatge ha estat que aquest a permès contrastar opinions amb els companys, veure diferents visions envers les TIC i, a la vegada, també, clarificar conceptes a partir de les repliques i argumentacions dels companys, crec que aquí ha tingut molt a veure que hem utilitzat alhora d’argumentar premissa, un desenvolupament i una conclusió.
Finalment, respecte aquest punt destacar que els diferents fils del debat considero que han ajudat a la reflexió i al debat.
Una idea que us hagi sorprès, que us hagi copsat, que potser heu acceptat o adaptat a la nostra manera de veure el món educatiu.
Els docents hem de potenciar l’elaboració del coneixement podent utilitzar les diverses eines que ens ofereix la societat, l’entorn… No podem ser docents reacis al canvi sinó que hem de superar els nous reptes.
Trobo interessant aquesta idea perquè es mostra al docent no només com un agent de transmissió, sinó que fa més complexa el procés d’ensenyament – aprenentatge i, a la vegada, també aquesta idea aposta per la reflexió per superar els nous reptes.
Valoració de la vostra pròpia participació en el debat en funció als criteris d’avaluació.
Considero que durant el debat m’he cenyit a les pautes establertes pel tutor, tant alhora de participar en el debat com en la preparació d’aquest llegint el material proposant i ampliant aquesta informació mitjançant diferents articles per poder fonamentar millor la meva opinió.
Crec que les meves intervencions en el debat en tot moment feien referència al fil redactant de manera clara i entenedora i intentat fer una bona síntesi de la meva reflexió.
En referència a les intervencions dels meus companys en tot moment he llegit i reflexionat envers cada comentari, ja que des del meu punt de vista els he considerat fonamentals per l’ampliació del meu coneixement i per replantejar-me les meves pròpies opinions.
Trieu un o dos companys que destacaríeu per la seva bona participació
Primer de tot voldria dir que per mi totes han estat una bona participació perquè totes m’han ajudat a la pròpia reflexió.
Un cop dit això voldria destacar el missatge de l’Anna Comas Bergua del dia 05/10/08, en el fil elaboració/transmissió de coneixement: “El coneixement no es pot transmetre només potser elaborat al cervell de cada persona mercès a la interacció amb el seu context.” El docent potencia l’elaboració del coneixement i té a les seves mans les eines per assolir que els alumnes desenvolupin el pensament propi, reestructurin les idees que tenien, es proposin reptes nous per superar allò que han après fins al moment. Es confon adquirir uns coneixements més elaborats i amb més autonomia amb el concepte de pèrdua d’autoritat, si es repensa la idea de coneixement, això no es pot deslligar del concepte d’escola, canvia un i canvia l’altre. El fet que els alumnes no incorporin el seu paper el terme de responsabilitat ni adoptin una actitud coherent respecte l’aprenentatge i les tasques que han de desenvolupar a l’escola, més altres factors de caire motivacional porta a situacions que durant molt temps semblaven impensables en les institucions educatives, com ara l’assetjament. Però en qualsevol cas, aquest tema mereix un tractament i solucions a part que no tenen a veure amb la transmissió de coneixements. Creure que donant informació, sense ser contrastada ni qüestionada i en conseqüència millorada assegura que l’alumne controlarà el seu comportament forma part de mantenir una forma d’ensenyar i aprendre, i en definitiva de mantenir l’escola tradicional per sobretot. L’autoritat no desapareix sinó que és necessari que es prenguin altres mesures i formes d’interactuar que donin importància al docent i a l’alumne, el feed-back actua com un valor pedagògic permanent i es centra en l’elaboració i construcció de pensaments. El docent ha d’ampliar les vies, deixant que la tecnologia faci les aportacions pertinents, pot utilitzar l’alumne com a mediador fent èmfasi del treball cooperatiu i buscant allò que fa moure l’aprenentatge. No són idees recents sinó de ja fa temps com descriu Tonucci en el seu llibre Ensenyar o aprendre que l’escola només pot canviar si investiga al mateix temps que educa i considerant que el mestre abandoni el seu paper de transmissor pel de mediador. D’altra banda elaborar pensaments va més enllà d’idees que aïllades no tenen sentit com ZDP, o coneixments previs, construir el pensament s’ha d’adoptar en cada activitat que es desenvolupa, en la metodologia diària i es sustenta per la creença en un marc teòric més complex del que sembla. Són diverses les idees que ajuden a entendre l’elaboració del coneixement: l’aprenentatge significatiu d’AUSUBEL, el processament de la informació i l’organització d’esquemes per part dels cognitivistes, el crear zones de desenvolupament proper i l’aprenentatge mitjançant la interactuació amb l’altre de Vigotsky, l’actitud activa del pensament de Piaget. Com a marc teòric inegrat per diferents corrents i teories a la vegada, l’hem d’entendre que actua de forma articulada i no per separat. L’escola manté unes estructures, un estil i un fons molt sovint tradicional, amb uns protagonistes docents reacis al canvi a buscar noves perspectives per superar nous reptes que es presenten amb l’alumnat. Pensar que el manteniment de la transmissió de coneixements assegura un ordre és no acceptar els canvis socials i per tant abstenir-se a la millora de l’escola.
Destaco aquest missatge perquè em va fer reflexionar sobre que significa transmetre informació i elaborar coneixement ja que com veieu ella defensa que el coneixement no es transmet sinó que nomé es pot elaborar, en canvi jo partia de la idea que el coneixement es pot transmetre fàcilment i del que ens hem d’assegurar és que l’alumne elabori el seu propi coneixement.
Societat de la informació
He trobat aquesta imatge i m'ha semblat que reflectia molt bé les nteraccions que estem estudiant entre ciència, tecnologia i societat.
PAC 1.3 CONCLUSIONS FINALS
PAC 1.3
Noves Tecnologies de la informació i la comunicació en educació
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ MAPA CONCEPTUAL. 3
2. EXPLICACIÓ DEL PRIMER APARTAT. 3
3. EXPLICACIÓ DEL SEGON APARTAT. 3
4. EXPLICACIÓ DEL TERCER APARTAT. 4
5. CONCLUSIONS. 4
6. BIBLIOGRAFIA.. 5
1. INTRODUCCIÓ MAPA CONCEPTUAL
Un cop llegit l’article de Domènech i Tirado, com també un cop realitzada la lectura del mòdul de Julio Cabrero i un cop acabat el debat, he dividit els conceptes que crec importants per entendre la relació de Ciència, Tecnologia i Societat en tres apartats, cada un d’ells diferenciat pels colors.
2. EXPLICACIÓ DEL PRIMER APARTAT
En aquest primer apartat s’exposen les dues corrents psicològiques , he cregut importat aquest apartat ja que com se’ns explica en l’article de Domènech i Tirado la psicologia no ha estat immune al paper central que la ciència progressivament ha ocupat en les nostres vides.
En aquesta línea podem diferenciar dues corrents: la Psicologia de la Ciència i la Psicologia Social de la Ciència .
En el primer cas es tracte d’analitzar els aspectes cognitius implicats a l’acte de producció científica i les característiques personals dels que es dediquen a l’activitat científica.
En canvi, la Psicologia Social de la Ciència posa més èmfasi en l’estudi dels aspectes culturals i simbòlics de la ciència.
En aquest primer apart ja podem veure la dicotomia que hi ha amb els conceptes ciència, tecnologia i societat. Què donem més importància als aspectes cognitius, tècnics o als aspectes culturals i simbòlics de la societat? Per tant, ja tenim desencadenada la complexa relació entre ciència, tecnologia i societat.
3. EXPLICACIÓ DEL SEGON APARTAT
En aquest apartat es presenta la concepció actual de la Tecnologia Educativa que s’hi ha arribat a partir de les aportacions de la Teoria de la Comunicació, del Corrent Conductista, de la Psicologia de la Gestalt i de la Psicologia Cognitiva i Constructivista. En la concepció actual de la Tecnologia Educativa es parteix del fet que el disseny institucional inclou no salament el procés de planificació del marc instruccional sinó també el disseny, la planificació i l’estructuració dels materials didàctics . Per tant, la seva concreció adquireix posicions més significatives i no tant instrumentals, donant importància a l’anàlisi crític de les TIC no sols quant a instruments tecnològics , sinó també quant a sistemes de representació.
A més a més, no podem oblidar que qualsevol mitjà no funciona en e buit, sinó en el context físic, social, empresarial, ideològic i cultural que condiciona els resultats que aconseguim amb aquests.
En aquest punt també he volgut deixar constància de les influències que ha rebut la Tecnologia Educativa ja que aquestes també han permès l’evolució i el desenvolupament d’aquesta.
Per últim en aquest apartat he volgut aportar uns conceptes referents al procés d’ensenyament – aprenentatge reflexionats en el debat. En aquest punt he volgut deixar constància de que el que realment és important és aconseguir un aprenentatge significatiu i aquest ha banda dels diferents recursos també ha de tenir en compte el context, les necessitats, interessos i coneixements previs de l’alumne. En tot aquest procés requereix un docent que acompanyi a l’alumne en el seu procés i un alumne actiu. Com ja he comentat hi ha tot un seguit de factors que condicionen els aprenentatges que hauríem de tenir en compte . No podem oblidar que una cosa és la informació que volem transmetre i l’altre el coneixement que l’alumne n’elabora. Aquest fet implica un procés molt complexa on intervenen diferents factors i variables tant, cognitives, contextuals, motivacionals, organitzacionals …
4. EXPLICACIÓ DEL TERCER APARTAT
En aquest apartat trobem l’anàlisi dels conceptes ciència, tecnologia i societat a partir de la Corrent Ciència, Tecnologia i Societat i de la Perspectiva del Determinisme Tecnològic. En aquest apartat trobem la mateixa dicotomia que en el primer apartat on parlàvem de les diferents perspectives psicològiques. En aquí la Corrent Ciència, Tecnologia i societat dóna més èmfasi al context social i en canvi, la Perspectiva del Determinisme Tecnològic considera que el progrés científic comporta el progrés tecnològic, econòmic conjuntament amb una millora social.
5. CONCLUSIONS
Amb aquest treball he arribat a la conclusió que estem parlant de conceptes interrelacionats fet que comporta que cada un d’aquests influenciï en els altres, no crec en que hi hagi una superioritat d’importància i crec que els hauríem d’estudiar dintre de la complexitat i globalitat que suposen.
Penso que és el mateix que passa en el món de l’educació, aquest és un sistema obert i dinàmic per tant són diversos els factors que l’influencien i que el poden modificar, tant sigui a partir de noves perspectives tecnològiques com socials , tota evolució tant social, com tecnològica com científica tindrà repercussions en aquets provocant una reflexió, discussió acabant segurament amb una modificació del sistema actual.
6. BIBLIOGRAFIA
· Mòdul de Julio Cabrero
· Article de Domènech i Tirado
Noves Tecnologies de la informació i la comunicació en educació
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ MAPA CONCEPTUAL. 3
2. EXPLICACIÓ DEL PRIMER APARTAT. 3
3. EXPLICACIÓ DEL SEGON APARTAT. 3
4. EXPLICACIÓ DEL TERCER APARTAT. 4
5. CONCLUSIONS. 4
6. BIBLIOGRAFIA.. 5
1. INTRODUCCIÓ MAPA CONCEPTUAL
Un cop llegit l’article de Domènech i Tirado, com també un cop realitzada la lectura del mòdul de Julio Cabrero i un cop acabat el debat, he dividit els conceptes que crec importants per entendre la relació de Ciència, Tecnologia i Societat en tres apartats, cada un d’ells diferenciat pels colors.
2. EXPLICACIÓ DEL PRIMER APARTAT
En aquest primer apartat s’exposen les dues corrents psicològiques , he cregut importat aquest apartat ja que com se’ns explica en l’article de Domènech i Tirado la psicologia no ha estat immune al paper central que la ciència progressivament ha ocupat en les nostres vides.
En aquesta línea podem diferenciar dues corrents: la Psicologia de la Ciència i la Psicologia Social de la Ciència .
En el primer cas es tracte d’analitzar els aspectes cognitius implicats a l’acte de producció científica i les característiques personals dels que es dediquen a l’activitat científica.
En canvi, la Psicologia Social de la Ciència posa més èmfasi en l’estudi dels aspectes culturals i simbòlics de la ciència.
En aquest primer apart ja podem veure la dicotomia que hi ha amb els conceptes ciència, tecnologia i societat. Què donem més importància als aspectes cognitius, tècnics o als aspectes culturals i simbòlics de la societat? Per tant, ja tenim desencadenada la complexa relació entre ciència, tecnologia i societat.
3. EXPLICACIÓ DEL SEGON APARTAT
En aquest apartat es presenta la concepció actual de la Tecnologia Educativa que s’hi ha arribat a partir de les aportacions de la Teoria de la Comunicació, del Corrent Conductista, de la Psicologia de la Gestalt i de la Psicologia Cognitiva i Constructivista. En la concepció actual de la Tecnologia Educativa es parteix del fet que el disseny institucional inclou no salament el procés de planificació del marc instruccional sinó també el disseny, la planificació i l’estructuració dels materials didàctics . Per tant, la seva concreció adquireix posicions més significatives i no tant instrumentals, donant importància a l’anàlisi crític de les TIC no sols quant a instruments tecnològics , sinó també quant a sistemes de representació.
A més a més, no podem oblidar que qualsevol mitjà no funciona en e buit, sinó en el context físic, social, empresarial, ideològic i cultural que condiciona els resultats que aconseguim amb aquests.
En aquest punt també he volgut deixar constància de les influències que ha rebut la Tecnologia Educativa ja que aquestes també han permès l’evolució i el desenvolupament d’aquesta.
Per últim en aquest apartat he volgut aportar uns conceptes referents al procés d’ensenyament – aprenentatge reflexionats en el debat. En aquest punt he volgut deixar constància de que el que realment és important és aconseguir un aprenentatge significatiu i aquest ha banda dels diferents recursos també ha de tenir en compte el context, les necessitats, interessos i coneixements previs de l’alumne. En tot aquest procés requereix un docent que acompanyi a l’alumne en el seu procés i un alumne actiu. Com ja he comentat hi ha tot un seguit de factors que condicionen els aprenentatges que hauríem de tenir en compte . No podem oblidar que una cosa és la informació que volem transmetre i l’altre el coneixement que l’alumne n’elabora. Aquest fet implica un procés molt complexa on intervenen diferents factors i variables tant, cognitives, contextuals, motivacionals, organitzacionals …
4. EXPLICACIÓ DEL TERCER APARTAT
En aquest apartat trobem l’anàlisi dels conceptes ciència, tecnologia i societat a partir de la Corrent Ciència, Tecnologia i Societat i de la Perspectiva del Determinisme Tecnològic. En aquest apartat trobem la mateixa dicotomia que en el primer apartat on parlàvem de les diferents perspectives psicològiques. En aquí la Corrent Ciència, Tecnologia i societat dóna més èmfasi al context social i en canvi, la Perspectiva del Determinisme Tecnològic considera que el progrés científic comporta el progrés tecnològic, econòmic conjuntament amb una millora social.
5. CONCLUSIONS
Amb aquest treball he arribat a la conclusió que estem parlant de conceptes interrelacionats fet que comporta que cada un d’aquests influenciï en els altres, no crec en que hi hagi una superioritat d’importància i crec que els hauríem d’estudiar dintre de la complexitat i globalitat que suposen.
Penso que és el mateix que passa en el món de l’educació, aquest és un sistema obert i dinàmic per tant són diversos els factors que l’influencien i que el poden modificar, tant sigui a partir de noves perspectives tecnològiques com socials , tota evolució tant social, com tecnològica com científica tindrà repercussions en aquets provocant una reflexió, discussió acabant segurament amb una modificació del sistema actual.
6. BIBLIOGRAFIA
· Mòdul de Julio Cabrero
· Article de Domènech i Tirado
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
